Logo

El Portal de la RSE i les Pimes



La (i)Responsabilitat Social de les energètiques

BARCELONA - 19/01/2017


L'acord de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona per lluitar contra la pobresa energètica demostra dues coses: d'una banda, la importància del problema, que a més s'agreujarà amb la pujada dels preus de l'electricitat, i d'altra banda , que són les administracions públiques les que han hagut de liderar l'articulació de possibles solucions davant de la inacció de les empreses subministradores i comercialitzadores. En definitiva, que les companyies energètiques han fet gala d'una gran insensibilitat posant per davant la defensa dels seus ingressos a tota costa i per sobre de qualsevol circumstància.

Molt conegudes són les accions de RSE de moltes companyies energètiques en el camp del patrocini cultural, esportiu, mecenatge, defensa mediambiental... i això les honora, però precisament la lluita contra la pobresa energètica hauria d'haver estat des de sempre un dels seus pilars en l'estratègia de Responsabilitat Social . Si entenem que la RSE és retornar a la societat el que d'ella s'ha pres per a una determinada activitat, que menys que garantir l'accés a l'energia als més desfavorits, més tenint en compte que les companyies exploten els recursos energètics en règim gairebé de monopoli o de monopoli de facto.

Notícies discordants

No és d'estranyar que no s'entengui que, per exemple, en un mateix diari puguin coexistir dues notícies tan discordants com els abundantíssims beneficis que anualment presenten aquestes companyies, i la mort d'una pensionista octogenària en l'incendi de casa seva perquè ha d'il•luminar-se amb una espelma. També és difícil entendre tanta reticència a complir una llei contra la pobresa energètica mentre que, per exemple, en aquest mateix diari apareix el patrocini d'una companyia elèctrica a la lliga espanyola de bàsquet per assegurar als esportistes uns sous estratosfèricament per sobre de la mitjana.

Especialment insolidari i poc responsable amb la societat es percep l'actual pujada de preus de l'electricitat en plena onada de fred que fa que el consum domèstic augmenti. Si bé es pot atribuir aquests increments de preus a les lleis del mercat (augment de la demanda / augment del preu), d’altra banda difícilment justificables ja que en la majoria de casos productors, distribuïdors y comercialitzadors són diferents branques de la mateixa empresa, que menys que incorporar mesures correctores que mitiguin impactes negatius en la societat, sobretot quan es tracta de serveis essencials i bàsics per a la vida , i que fins i tot l'accés a ells forma part dels drets fonamentals de la persona.

Retorn obligat

Algú que difícilment pot fer front a les seves factures no s'atrevirà a incrementar el seu consum per escalfar-se, i molt menys quan els preus baten rècords a l'alça. I què dir de la situació de qui no disposa de subministrament perquè ja s'ho han tallat. Passaran fred i probablement emmalalteixin, o es produeixi algun accident intentant escalfar casa seva de qualsevol manera. Seguir provocant aquestes situacions dramàtiques no és falta de responsabilitat social, és Irresponsabilitat Social Empresarial.

Afrontar la pobresa energètica per part de les companyies subministradores implicades és Responsabilitat Social Empresarial en estat pur. I la seva comunicació eficaç i clara, contribuiria, d'una banda, a una millor imatge d'aquestes i una millor comprensió de la naturalesa del seu negoci; i d'altra banda, que la gent vegi que la Responsabilitat Social empresarial és alguna cosa més que màrqueting. En definitiva, si les energètiques volen ser socialment responsables, han de retornar part del que la societat els cedeix, o en cas contrari, retornar a la societat els recursos energètics que formen part del patrimoni de tots.